Condicions laborals, Iniciatives, Visibilitat

A primera plana: iniciatives per millorar l’esport femení professional

Fotògraf: RFEC (foto en cursa 2019). Fotografia enviada per Mireia Benito

Autor/es: Albert Fernández, Mònica Quilez, Laia Ribas i Laia Sala

Tot i la certesa dels nombrosos beneficis que comporta la pràctica esportiva, la realitat és que aquesta no ha estat sempre accessible i equitativa per a tothom. Malauradament, encara avui dia l’esport professional segueix reflectint flagarants i injustes diferències entre homes i dones. És per aquest motiu que governs d’arreu del món, entitats, col·lectius, associacions i federacions esportives han posat en marxa durant els darrers anys diverses iniciatives, accions i propostes per tal de millorar les condicions laborals de les esportistes; visibilitzar l’esport femení i reduir la discriminació que encara ara s’hi produeix per raó de gènere. A continuació, fem un repàs d’algunes de les iniciatives que s’han impulsat des de Catalunya i la resta de l’Estat per assolir aquestes metes tan i tan necessàries per tal transformar-les en una realitat.

Iniciatives per a la millora de les condicions laborals

Dia rere dia, associacions, entitats i col·lectius de tota mena així com el govern dediquen els seus esforços a assolir la igualtat entre sexes i erradicar la discriminació cap a les dones en termes de condicions laborals tant en l’àmbit esportiu com en molts d’altres. De fet, tal com explica la judoka Mireia Lapuerta, “jo no tinc un sou com a tal. Actualment formo part d’un grup de becats d’un projecte entre el COE (Comitè Olímpic Espanyol) i Telefònica del qual obtinc una beca mensual (Beca Podium) que em permet cobrir despeses. […] Els meus amics d’altres països cobren molt més que nosaltres i a part d’això, tenen assegurada la feina en cossos policials o de l’exèrcit de per vida”.

Tanmateix, aconseguir una de les Beques Podium com la de Lapuerta, no és gens fàcil. En primer lloc, és necessari ser menor de 23 anys, no formar part del programa ADO i competir en disciplines olímpiques becades. A més a més, la quantia de la beca, malgrat que no és gens despreciable, com diu Lapuerta, només permet cobrir despeses. Dels 88 esportistes becats, 22 són participants dels JJ.OO i 17 són catalans.

Fonts: Telefónica, Cuatro i Sport. Gràfic d’elaboració pròpia.

Situacions com aquesta dificulten més encara que les dones puguin dedicar-se única i exclusivament a l’esport i obtenir així millors resultats, fet que els obriria la porta a una remuneració econòmica molt més favorable tal com explica Helena Casas, pistard (competeix en ciclisme en pista) catalana: “el meu salari depèn del resultat d’una competició que es realitza un cop a l’any. Aquesta competició és el Mundial i cobrem la beca del millor resultat en una prova olímpica. Els requisits per rebre la beca (Beques del Pla ADO) és estar entre les 12 primeres i, si s’aconsegueix, es comença a cobrar-la l’any posterior de la realització de la competició”.

Font: Impassemag. Gràfic d’elaboració pròpia.

Les beques del Pla ADO és divideixen en 3 grups. Tots els esportistes dels diferents grups són remunerats amb una quantía mínima de 5.000€. Però, pel que fa a la quantía màxima, que només es pot aconseguir si es guanya una medalla d’or olímpica o un mundial, depen del grup on et trobis. Els del primer grup, format per esportistes d’esports individuals, poden arribar a cobrar 60.000€. El segon grup, corresponent als esport col·lectius amb equips d’un màxim de 4 persones, els esportistes del qual poden arribar a percebre 40.000€. Finalment, ell esportistes del tercer grup, format per tota la resta d’equips, podràn rebre una quantía màxima de 30.000€.

Una de les accions més recents que s’ha dut a terme per igualar les condicions laborals entre l’esport femení i masculí (especialment els salaris), va ser ratificat el passat 18 de febrer de 2019 quan es va signar el conveni on s’establia un salari de 16.000€ bruts anuals per a les jugadores de la Lliga Iberdrola. D’aquesta manera, les dones cobrarien un mínim de 1.333€ mensuals malgrat que seguirien cobrant 5.167€ menys que els seus homòlegs i només 383€ per sobre del Salari Mínim Interprofessional.

Font: La Vanguardia. Gràfic d’elaboració pròpia.

Pel que fa a les iniciatives relatives a la millora de la situació econòmica de les esportistes professionals, entre els diversos projectes, trobem la iniciativa anomenada Ellas Compiten impulsada per la Fundación Matria, l’any 2018. Aquest projecte es basa en un programa de mecenatge per a totes les esportistes federades d’Espanya a través del qual, particulars o empreses poden oferir donacions monetàries a una o més esportistes segons el seu criteri. El projecte, que accepta donacions a partir de 150€, ha estat impulsat per la fundació amb la col·laboració de l’Asociación para Mujeres en el Deporte Profesional. Aquestes dues entitats tenen com a objectiu vetllar per les garanties de la dona i amb aquesta comesa pretenen ajudar a les famílies de les esportistes i les esportistes, oferint-los un suport econòmic addicional per a les diverses despeses que pot comporta l’esport d’alta competició, despeses que, sovint, han de pagar les mateixes esportistes de la seva butxaca. 

Iniciatives relatives a la visibilitat

Si posem la mirada sobre les mesures que s’han dut a terme recentment amb la finalitat de conferir més visibilitat a l’esport femení dins l’àmbit català, probablement la primera que ens vingui al cap sigui la campanya #ThoEstasPerdent. Aquesta iniciativa es va engegar fa només uns mesos pel Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) protagonitzada per 5 estrelles de l’esport català, entre elles Laia Palau, Mireia Belmonte o Laia Sanz, amb l’objectiu de promoure l’esport femení als mitjans de comunicació i posicionar-lo com a contingut d’interès capaç d’atraure grans audiències. De fet, segons un informe publicat per la revista Fosbury amb relació a coincidint amb el llançament de la campanya en qüestió, entre l’1 i el 26 de gener de 2020, els homes van ocupar gairebé un 88,5% de quota de pantalla als TN Esports de TV3, envers un 11,52% de quota de pantalla de l’esport femení i, de les 238 declaracions compreses en aquest període, només 37 van ser protagonitzades per dones. 

Font: informe publicat per la revista Fosbury l’any 2020. Gràfic d’elaboració pròpia.

Pràctiques com aquesta són les que contribueixen a invisibilitzar, de manera molts cops involuntària, a les esportistes d’elit tal com afirma Mireia Benito, ciclista de l’equip Massic Tactic UCI Women’s Team, “un dels fets que promou la precarietat del ciclisme femení és la falta de visibilitat als mitjans de comunicació. Si no es retransmeten curses femenines, els patrocinadors no promouen la seva imatge i, d’aquesta manera, tampoc volen apostar per l’esport femení”.

Fonts: We Love Cycling i As. Gràfics d’elaboració pròpia.

Amb relació a la visibilitat del ciclisme femení al món, al 2018, 147 milions de persones van veure la prova femenina del Campionat del Món i es van emetre 1.430 hores de ciclisme femení per televisió. Pel que fa al 2020, la Unió Ciclista Internacional ha obligat a les curses ha tenir una emissió de 45 minuts de totes les curses de categoría UCI Women’s WorldTeam (primera divisió del ciclisme en ruta). Així mateix, també al 2020, es disputarà per primer cop la Paris-Roubaix femenina (la prova homòloga masculina és una de les proves més importants del calendari).

Tanmateix, que s’està fent des de les institucions per fomentar i visibilitzar la pràctica esportiva femenina? Doncs bé, el 9 de juliol de 2019 es va aprovar l’anomenat Pla Estratègic de polítiques d’igualtat de gènere del Govern de la Generalitat de Catalunya el qual, per una banda dóna compliment a la Llei 17/2015 del 21 de juliol d’igualtat efectiva de dones i homes i per l’altra, planteja una sèrie de propostes per tal de millorar la visibilitat de l’esport femení als mitjans de comunicació. Entre les seves propostes es troba l’Actuació 5.1.1.10 per al Foment de la difusió per a la visibilització de les actuacions de les dones de l’àmbit esportiu als mitjans de comunicació que té com a objectiu la visibilització de les actuacions de les dones esportistes, gestores o professionals de l’esport mitjançant les notes de premsa i vetllant per un tractament de gènere lliure d’estereotips sexistes així com l’Actuació 5.1.11. Impuls de la realització de reportatges, entrevistes i/o audiovisual d’esport femení amb l’objectiu de promocionar a les esportistes i donar llum a les seves trajectòries professionals, entre d’altres.  

En aquest sentit, la ciclista i esquiadora de muntanya Clàudia Galicia comparteix la idea que és important tenir una repercussió mediàtica dins el món de l’audiovisual i sobretot en l’àmbit televisiu i per tant, per aconseguir-ho cal “fomentar més iniciatives o més anuncis sobretot televisius que sortissin dones per donar més visibilitat, com per exemple “T’ho estàs perdent” i també anuncis de marques d’esports que hi hagi dones. Sobretot a televisió, que és on realment hi ha més audiència.”

En el context nacional, l’Asociación para Mujeres en el Deporte Profesional, ja mencionada anteriorment, ha tingut un paper molt important en la reivindicació de la igualtat entre sexes dins del món esportiu. A banda de col·laborar en iniciatives per millorar les condicions laborals de les eportistes, també ha oferit suport i ha promulgat campanyes de visibilització que s’han dut a terme arreu del territori espanyol. Una d’elles ha estat la campanya «Soy mujer, soy deporte» d’Anecafyde (Asamblea Nacional de Estudiantes de Ciencias de la Actividad Física y del Deporte), que va néixer l’any 2018 amb motiu de la celebració del dia de la dona. La seva efectuació consisteix en la venda de polseres solidàries a tot el territori espanyol amb el lema «Soy mujer, soy deporte». El valor de cada unitat és d’1,50 euros i els diners extrets de la venda seran destinats en part a l’AMDP.

La campanya no només té com a intenció visibilitzar les problemàtiques que enfronta l’esport femení professional així com els seus èxits i proeses, sinó que també posa el focus en la dona esportista en tots els àmbits: amateurs, dones que practiquen esport com a activitat lúdica, investigadores, entrenadores o docents. Així doncs, aquesta és una campanya que no exclou a ningú sinó que, ben al contrari, pretén ampliar la idea col·lectiva de la dona com a participant de qualsevol esport en qualsevol circumstància.

En l’àmbit de la comunicació televisiva pública nacional, fa uns anys que s’estan duent  a terme queixes i reivindicacions per part d’entitats i particulars que reclamen una major pluralitat en els diversos continguts de Radiotelevisió Espanyola.  Aquest any 2020, l’AMDP s’ha sumat al Manifiesto para una RTVE para todas en el  qual desenes d’organitzacions de diversos àmbits,reclamen la celebració d’un concurs públic a RTVE  per  tal que  la televisió pública emeti un contingut més plural. Per la seva banda,  l’AMDP  reclama  una major igualtat de sexes en les emissions esportives i contingut esportiu.  Si tenim en compte les dades televisives, el  passat  any 2019, Barlovento Comunicación va publicar l’Informe Barlovento en què es mostrava el nombre d’emissions d’esport femení per cadenes, tant en obert com de pagament  des de l’any 1992 fins l’any 2019. Les emissions en les cadenes en obert, figuraven el 85% del total d’emissions d’esport femení. Per altra banda, les emissions a les  televisions de pagament  representaven el  15% restant. Les cadenes amb més emissions d’esport femení durant aquest període de temps van ser  Teledeporte (7078), Gol (628), Eurosport (524), Eurosport 2 (291), Movistar Deportes (270)  i finalment  La 2 amb 144 emissions.  Tanmateix, els percentatges demostren que encara queda molt per fer, ja que les emissions d’esport femení representen un 2%, del total d’emissions esportives en aquests últims anys. L’any 2017, va ser l’any amb més emissions amb un total de 1436.

Font: Informe Barlovento: El deporte femenino en TV. Gràfic d’elaboració pròpia.

Així doncs, són molts encara els reptes als quals haurà de superar l’esport professional femení els quals, no només apel·len a les dones, sinó a tota la societat. Cal conferir més presència de les dones als mitjans, acabar amb la bretxa salarial amb els seus homòlegs masculins i deixar enrere d’una vegada per totes la discriminació que encara pateixen les esportistes per raó de gènere. Per fer-ho, seran necessàries mesures i accions com les exposades anteriorment però, tal com diu la ciclista Mireia Benito, “és molt important donar una empenta a l’esport femení i aquesta proposta [#ThoEstasPerdent] és una de les que permeten fer-ho però la lluita no ha d’acabar aquí”.

Si vols saber més sobre les iniciatives que s’han posat en marxa per intentar millorar les condicions laborals i la visibilitat de les esportistes o sobre les diferències estadístiques entre esportistes professionals homes i dones, t’indiquem els següents enllaços d’interès:

Deixa un comentari